D'Aforada a Maragda

Estirats a sobre de la sorra humida en mig de la Praia d’Aforada els cinc viatgers absorbien els rajos de sol per agafar energies pel pròxim viatge.

Els dos granets de sorra estaven tant torrats que semblaven dos granets de cafè i el cavaller i la princesa nedaven nus a les aigües fredes de l’Atlàntic mentre es preguntaven que hi hauria a l’altre cantó de l’oceà?

L’Alabama no sabia volar però si nedar i els va dir que els portaria fins a l’altre punta saltant per sobre de les onades.

L’endemà, a la sortida del sol, van començar la travessia i seguint el sol durant tres dies i la lluna durant tres nits, van arribar fins a Maragda.

Els dos granets i l’Alabama van decidir quedar-se a descansar a sota d’aquella palmera, estirats sobre aquella catifa blanca i càlida mentre la princesa i el cavaller inspeccionaven la zona.

Havien arribat a una illa on les aigües tenien color maragda, la sorra era blanca com l’Alabama i la resta estava coberta de palmeres que semblava que flotessin al costat del núvols. L’aire era càlid i la humitat i t’entrava pel nas calant-te fins als ossos.

Aquella calor feia que els moviments fossin lents però harmoniosos i així és com el cavaller i la princesa van recórrer tota l’illa.

Quan van acabar, estaven tant cansats que van decidir anar beure’s el millor daiquiri del món. La princesa prengué la seva copa i els seus llavis van quedar impregnats del gebre de la vora i al beure’s aquell ron amb llimona, amb un toc de marrasquino.....li va recordar al mar, aquell mar del que havia quedat totalment enamorada.

Van decidir quedar-se uns dies més a Maragda abans d’iniciar un nou viatge. Van passar-se nou dies i vuit nits a dins de l’aigua, prenent banana-daiquiri i així és com es van anar coneixent.

Nus a dins de l’aigua van veure el sol, les estrelles, la pluja i fins i tot tornados. I entre banana i daiquiri van preguntar-se els noms. La princesa li va dir al cavaller :” com vols que et digui cavaller?” i el cavaller li va dir que es deia Alva-black, que venia de les terres d’orient, i que portava moltes i moltes llunes viatjant a cavall de l’Alabama buscant la seva princesa. “Però si vols em pots dir Al”, va dir-li el cavaller a la princesa.

“I tú, princesa, com et dius?” Va preguntar-li el cavaller. “Jo sóc la princesa de Rocabruna”, va respondre ella amb una mica de tristor. “però tindràs algun nom, no?” Va insistir el cavaller. “No, no tinc cap nom, i aquell que me’n posi un serà qui em tindrà per sempre més”.

El cavaller Al va estar pensant molt dies en el nom que hauria de tenir la princesa i l’últim dia a Maragda, el cavaller va dir-li: “et diré Vethotxka”. “Vethotxka?” Va exclamar la princesa tota estranyada. “Mai havia sentit un nom igual. I qué significa?” Va pregunta curiosa la princesa. I mentre ballaven abraçats al ritme del “xumba, xumba” el cavaller li va xiuxiuejar a l’oïda el que volia dir aquella curiosa paraula.

Llavors, decidits a no separar-se mai més van anar a buscar els dos granets de sorra i a l’Alabama que seguien descansant damunt la sorra blanca, per tornar a emprendre un nou viatge. I així és com tots cinc van continuar nedant oceà enllà.

L'Ariadna i en Pau comencen a viatjar

L'Ariadna i en Pau eren dos granets de sorra que prenien el sol cada estiu a la platja de Sa Caleta.
Un dia, farts d'estar a la platja, van decidir anar a conèixer algun altre lloc i... rodolant, rodolant vàren arribar fins al castell de Rocabruna.

En Pau i l'Ariadna havien fet un gran esforç per arribar fins allà dalt però havia valgut la pena ja que des del castell de Rocabruna hi havia una vista magnífica.

Mentre descansaven seguts a la torre del castell van veure una princesa que pujava la muntanya a tota velocitat.Aquella princesa volia veure des de la torre com s'amagava el sol. Quan la princesa va arribar a dalt de la torre del castell es trobà aquells dos granets de sorra tant i tant bonics i es vàren fer amics. La princesa també volien conèixer món però havia d'esperar que un cavaller vingués a buscar-la. Però farta d'esperar va decidir marxar amb els dos granets de sorra i ja trobaria el seu cavaller per algún indret lluny de Rocabruna.

Just quan vàren començar a baixar la muntanya de Rocabruna decidits a rodar món van veure en la llunyania una Alabama i un cavaller galopant cap al castell.

"Mira, un cavaller " va dir el granet de sorra Ariadna, " Sí, i una Alabama" va dir en Pau. La princesa de Rocabruna no podia creure que aquell fos el seu cavaller però....si ella volia viatjar i marxar de Rocabruna, com ho faria?

El príncep i l'Alabama van arribar al cim de la torre i en veure la princesa, el cavaller va decidir anar on fos emb ella per sempre més.

Tots cinc vàren començar un llarg viatge a cavall de l'Alabama i com la princesa no havia vist mai el mar, van decidir anar a descansar uns dies a la platja d'aforada.